Avui fa dues setmanes que m'han operat de les cordes vocals.
Després de l'operació vaig haver de passar una setmana sencera sense parlar. Ha estat més fàcil del que em pensava i de fet, m'ha anat molt bé poder estar en silenci sense haver de justificar per què no parlo (cosa que sovint em passa). També me n'he adonat del sentit que prenen les paraules sense ser dites, dels gestos, de les mirades, d'allò que dic, d'allò que callo, del que em resulta fàcil parlar, del que em costa una mica més, etc.
Durant aquesta setmana m'he expressat, apart dels gestos, escrivint en una llibreta o amb l'aplicació de notes del mòbil. Apart d'una pissarreta de la que, evidentment, no he pogut guardar res.
Aquest "text" que veureu aquí, he d'avançar-vos, no pretén ser poètic, ni bonic, ni tan sols tenir sentit. És, així de transparent i sincer, un poti-poti de frases que he anat dient/escrivint durant aquesta setmana, que he volgut guardar perquè sabia que alguna cosa en faria. Son frases que he dit a diferents persones, contexts i situacions. De fet no estan ni ordenades, ni hi son pas totes les que vaig dir. (He fet selecció).
Tot i que hagi estat triat molt a ull i sense intencions, quan rellegeixo el "mix" que he fet, puc endevinar sensacions, intuir tons, trobar lligams entre una frase i l'altra, semblar-me que hi ha un sentit comú, i que rere de tot això...hi sóc jo, jo amb mi mateixa i jo amb les meves relacions personals. Espero que vosaltres pugueu veure-ho també, i si no resulta així, doncs almenys haureu fet el xafarder durant una estona de les coses que pot arribar a dir una muda temporal.
Una muda que quan no parla no calla res i quan pot parlar, opta per callar.
Foto a la família.
No
necessitava mirar.
M’han
dit Clàudia Schiffer.
Des
que m’he llevat que tinc sed.
Els
actors no som mentiders.
El
que et deia de les cames és que estan febles.
A
l’estiu marxa tot.
Pregunta
si ja em puc aixecar.
Ha
estat molt ràpid.
M’ha
dit que si vull anar al lavabo avisi pel «telefonillu» però si no
tinc veu...
Vols
jugar a cartes?
El
joc del killer.
Crec
que sí que he somniat.
O
potser era realitat.
Però
quan està amb poca gent és menys repel·lent.
Àgil.
Cada
dia canvia de color.
Al
Maresme plou.
Yambaloo.
No
m’ho volen treure!
És
matemàtica pura.
A
qui m’assemblo més?
M’ha
escrit una cançó.
No
se suposa que estaves de retir?
I
a sobre ets hiperlaxe.
Se
m’ha acabat el retolador de la pissarra.
Faré
un poema.
Jo
també em sento estranya.
Amb
qui em costa més no parlar és amb els gats.
És
una «maruja».
El
meu pare està obsessionat amb els tattoos.
Odio
aquesta cançó.
Les
S sonores, gràcies.
Després
faré una obra d’art.
És
difícil estar amb molta gent alhora.
Els
meus pares desafinen.
Hi
ha molts guiris.
Els
homes de la seva edat son senyors.
Té
parella?
És
un personatge.
